A la vorita del mar (El mariner)

Nom: Jaume Planas (Met)
Data de naixement: 1891
Població: Sant Miquel de Pineda (St. Feliu de Pallerols - Garrotxa)
On la va aprendre: ---


A la vorita del mar (El mariner)  


Lletra:

A la vorita del mar
n’hi ha una donzella,

que ella broda un mocador
n'és per la reina,
n'és per la reina.

Quan ne fou a mig brodar
li falta seda,
li falta seda;
veu venir un mariner
de llunyes terres, de llunyes terres.


Veu venir un mariner
de llunyes terres, de llunyes terres.

– Mariner, bon mariner,
si'n porteu seda? Si'n porteu seda?



– Mariner, bon mariner,
si porteu seda? Si porteu seda?

– Quina seda voleu,
blanca o vermella? Blanca o vermella?


– De quina seda voleu,
blanca o vermella? Blanca o vermella?

–Vermelleta la'n vull io,
que en brodi d'ella, que en brodi d'ella.


Pugeu a dalt de l'arnau,
triareu d'ella, triareu d'ella.

Mariner es posa a cantar
cançons molt belles, cançons molt belles.

Mariner es posa a cantar
cançons molt belles, cançons molt belles.
i amb el cant del mariner
s’hi ha dormideta, s'hi ha dormideta. 

I amb el cant del mariner
s’hi ha dormideta, s'hi ha dormideta.
I quan ella es despertà,
es trob llunyes terres, trob llunyes terres.

I quan ella es despertà
es trob llunyes terres, trob llunyes terres.
De tres germanes que tinc, som la més bella, som la més bella.

De tres germanes que tinc,

som la més bella, som la més bella.
I ai, tristesta de mi,
som marinera, som marinera...


Ai, tristesta de mi,
soi marinera, soi marinera...

No sou marinera, no,
sereu la reina, sereu reina.


No sou marinera, no,
sereu la reina, sereu la reina;
la reina de Portugal

o d’Inglaterra, o d'Inglaterra.


Observacions: Segons Joan Amades, és una de les cançons més populars i la trobem gairebé a tot el domini de llengua catalana, sense grans variacions ni de lletra ni de melodia; també es troba en molts altres pobles mariners d'Europa.

Surt recollida en molts cançoners sota el nom de "A la vora de la mar", "A tota voreta del mar"o "El rei mariner". Trobem l'exemple més antic, recollit per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí n'hi ha un altre a "Cansons de la Terra I" (1866), de Francesc Pelagi Briz.

I aquí, una mica d'aprofundiment segons la viquipèdia.

L'ús de la paraula "arnau" en compte de "nau" també l'hem trobat a la mateixa cançó recollida a Polinyà (Vallès Occidental) als anys 1924 i 1925, dins de l'Obra del Cançoner Popular.

* Entrevista realitzada per Àngel Daban, el gener de 1979. La gravació l'ha facilitada ell mateix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada