Un fadrinet i una minyoneta

 


Nom: Josep Parra i Teixidor
Data de naixement:
1925
Població: Riudaura
On la va aprendre: ---





Lletra:

I ara s'ha dictat una cançoneta
treta n'és d'un fadrinet i una minyoneta.
Dos anys se tractaren i es varen casar
i escolteu l'història q'us vaig a explicar.

Ell se'n diu Josep i ella es diu Maria,
fills de Sant Martí, terra divertida;
ell n'és fill d'un sastre i en fa de sabater,
ella n'és filla d'un mestre barber.

Jo m'hi vaig casar i amb molta alegria
i ara si pogués me'n descasaria.
Tres-centes lliures li daren de dot
i 'cat dels sis mesos se'ls va gastar tots.

No en sap de cuinar ni de fer escudella
i un dia en va fer caracols amb ceba,
també cols i bledes m'hi va barrejar;
perquè vaig renyar-la, me'n va taconar. 

Caseu-se fadrins amb una pagesa,
no us enganya el dot ni la boniquesa.
Feu que en sigui bona per a treballar
que la boniquesa no us donarà pa.



Observacions: Apareix recollida al Cançoner Popular (1901) d'Aureli Capmany amb el títol de "Concell" i ens explica que es troba impresa en fulls solts de literatura de canya i fil (romanços de cego). Sembla que n'hi ha referències d'abans de 1867. 

També està recollida a la "Segona serie de Cançons Populars Catalanes" (L'Avenç), de l'any 1909, amb el títol "La del pagès".

Joan Amades l'aplega amb el mateix nom que Aureli Capmany i amb una versió de l'any 1918 de Gelida.

L'hem trobada al Cançoner del Ripollès, recollida a Ripoll l'any 1919 i a Les Llosses l'any 1920, amb el títol de "Caseu's-hi, fadrins" i "Caseu-'se, minyons". Són versions una mica més llargues que la que presentem aquí.

Més tard, l'any 1931, Sara Llorens la recollia al Cançoner de Pineda, com a cançó satírica, amb el nom de "No us enganyi la boniquesa".

* Gravació feta per Josep Parra i Teixidor, a mitjans dels anys 80. Arxiu de Lluís Batlle i Rossell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada