La millor sardanista

 


Nom: Maria Teresa Pellicer i Lleonart
Data de naixement: 1928 (l'Escala)
Població: l'Escala
On la va aprendre: de la seva àvia Maria Artigas "La gallinaire"



N'és la sardana

Lletra:

Des de Roses a L'Escala,
de Figueres a Sant Pol,
som els millors sardanistes,
tant si es vol com si no es vol.

Nostre nom per tot ressona
per bonica i per ballar,
a les viles més boniques
i als pobles de l'Empordà.

N'és la sardana ben puntejada
i el ball mes típic de tots els balls,
doncs és la dansa que inspira el poble,
germana nostra i "a ma" constant.

I a la plaça de la vila,
un jorn de Festa Major
va dir-me un brau llenyataire:
- Jo t'estimoc amb passió.

Si en vols ser la meva esposa,
puntaire dels meus amors,
ballarem una sardana
per unir el nostres cors.

N'és la sardana ben puntejada
el ball mes típic de tots els balls,
doncs és la dansa que inspira el poble,
germana nostra i "a ma" constant.

Si m'estimes llenyataire,
si m'estimes amb passió,
ballem doncs una sardana
per unir el nostres cors.

N'és la sardana ben puntejada
i el ball mes típic de tots els balls,
doncs és la dansa que inspira el poble
germana nostra i "a ma" constant.



Observacions:  Hem trobat aquesta sardana recollida com a cuplet, dintre "35 cuplets catalans - segona sèrie" sense referència de l'any de publicació (segurament finals dels anys 20).

La versió que es recull -sense especificar-ne l'autoria-, la titula com "La millor sardanista":

Desde Roses a l'Empalme, 
de Figueres a Sant Pol,
sóc la millor sardanista
tant si es vol, com si no es vol.
El meu nom per tot ressona
per xamosa y pel ballâ,
per viles més boniques
i els moços de l'Empordà.

Tornada

És la sardana,
ben puntejada,
el ball més típic
de tots els balls;
doncs es la dança
que inspira als pobles
germanor i glòria
i amor constant.

A la plaça de la vila,
un jorn de Festa Major,
va dir-me un brau llenyetaire:
- Jo t'estimo de debó.
Si vols ser la meva esposa,
puntaire dels meus amors,
ballarem una sardana
per unir els nostres cors.

(A la tornada)

Si m'estimes llenyetaire,
si m'estimes amb passió,
seré de molt bona gana,
la reina dels teus amors.
Nostres ànimes enceses
d'amor ardent com el sol,
ballariem la sardana
de Figueres a Sant Pol.

(A la tornada)


Maria Teresa Pellicer va anar a col·legi fins als 14 anys, va aprendre de cosir i va treballar en diverses fàbriques d'anxova de l'Escala, es va casar i va tenir un fill. La seva àvia va morir quan ella tenia 10 anys, però durant aquest curt període, i amb una memòria prodigiosa, va aprendre una mar de cançons prop de l'àvia "de sensibilitat fina i endolcida", en paraules de la mestra i folklorista Palmira Jaquetti (que l'havia entrevistat en una de les missions de recerca de l'Obra del Cançoner Popular l'any 1929).

* Aquest enregistrament ha estat realitzat per Ramon Manent i Folch i Lurdes Boix i Llonch durant el 2008 i inclós dintre el CD "Cançons tradicionals catalanes a l'Escala" editat pel Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Ajuntament de l'Escala. El podreu adquirir al mateix museu.

MATERIAL CEDIT PER:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada