La presó de Lleida

 


Nom: Josep Parra i Teixidor
Data de naixement:
1925
Població: Riudaura
On la va aprendre: ---





Lletra:

A la ciutat de Lleida
s'hi troba una presó;
de presos mai n'hi manquen,
petita, bonica,
tancats a la presó,
lireta, liró.

N'hi han trenta-tres presos
que en canten una cançó;
treta i va dedicada,
petita, bonica,
al més jove de tots, 
lireta, liró. 

La nina se'ls escolta
de dalt d'un finestró;
els presos se n'adonen,
petita, bonica,
i en paren la cançó
lireta, liró.

- Canteu, canteu els bon(s) presos,
acabeu-me la cançó.
- Com cantarem, senyora,
petita, bonica,
si ens falta lo millor,
lireta, liró.

- Ens falta el menjar i beure
i ens minven la racció.
- Me'n vaig amb el meu pare,
petita, bonica,
i a demanar-li un do,
lireta, liró.

- Pare, lo meu bon pare,
us vinc a demanar un do.
- Ai, filla Margarita,
petita, bonica,
quin do et puc dar jo,
lireta, liró.

- Pare, o meu bon pare,
les claus de la presó.
- Ai, filla Margarita,
petita, bonica,
això no pot ser no,
lireta, liró.

- S'acosta el sant dissa(b)te
i els hem de penjar a tots.
- Ai, pare, lo bon pare,
petita, bonica,
no em pengi l'amador,
lireta, liró.

- Ai, filla Margarita, 
serà el primer de tots.
- Ai, pare lo bon pare,
petita, bonica,
pengeu-me-hi a mi i tot,
lireta, liró.

I a cada cap de forca
poseu-hi un ram de flors
i així la gent que passin,
petita, bonica,
sentin la bona olor,
lireta, liró.

I així la gent que passin
sentin la bona olor
i diguin: Ai, la trista,
petita, bonica,
n'és morta per l'amor,
lireta, liró.


Observacions: És una cançó antiga i molt extesa arreu de Catalunya que es troba a la gran majoria de cançoners amb el nom de "La presó de Lleida". La primera referència que tenim és aquesta, recopilada per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853, amb el títol de "Los presos de Lérida".

També va ser recollida l'any 1866 al volum I de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz amb el nom de "Los presos de Lleyda" o dintre l'Anuari de l'Associació d'Excursions Catalana 1882 (publicat l'any 1883), on en l' "Aplech de cansons populars catalanas" Cels Gomis en recull un parell de versions: una aplegada a Almenar (Lleida) i l'altra a Mollet del Vallès (Barcelona).

Hi ha algunes variants que situen també la història a la presó de Nàpols, a Targa (Tàrrega?), Tortosa o a Toledo.

* Gravació feta per Josep Parra i Teixidor, a mitjans dels anys 80. Arxiu de Lluís Batlle i Rossell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada