La Brilana

Nom: Maria Comas (Maria Nica)
Data de naixement: abans de 1900
Població: Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)
On la va aprendre: ---


La Brilana (lletra)
 
La Brilana (fragment de música)



Lletra:

La Briana se'n passeja 
amunt i avall de la seva cambra,
pentinant sa cabellera
i rentant sa blanca cara.

Un serpent de mils colors
davant d'ella se li apara:
- Ai, valga'm Déu del cel
i la Verge soberana.

Que la vida se m'acurça
i la vida se m'acaba!
Un rei encantat ne sou:
- No t'espantis, La Brilana!

Si regalada vols viure
en seràs tu l'estimada,
seràs reina de Castilla
i princesa de Granada.

I si cas no ho vols a ser,
moriràs a la meva espasa.
La reina ho va sentir tot
des del saló on t'estava.

Una crida en va fer fer
per tot Sivilla i Granada:
que tots els cavallers i condes 
hi vagin a presentar-se.

Quan són a mig dinar,
mala vianda els hi han dada.
La reina és ....... amb tots ells
i aixís mateix els hi parla:

- "Tots els cavallers i condes
tenen la muller honrada,
menos el conde de Florís,
que és el conde de la Brilana".

- No digui això, la reina,
és honrada la Bri(g)ana!
- Lo que dic no és per ben dir,
no em desdic de la paraula.

Quan el conde sent això,
promptament baixa l'escala;
cap a casa seu va anar
a veure la muller més honrada:

- Fuig d'aquí, mala muller;
fuig d'aquí, que ets deshonrada,
que avui al palau del rei 
per ta culpa m'han mufada.

Que ....  la maca del rei
me n'han dit mentre dinava.
Si el rei t'ha dit això,
la veritat ......

Tant si mentiu com no,
tu moriràs de l'espasa.
Conde, antes de mata'm,
deixa'm dir quatre paraules:

De les tres filles que io tinc,
la més gran, fés que amb mi parli.
Quan la filla té al davant,
ja li'n dóna una abraçada:

- Filla meva, del meu cor,
ai, filla de mes entranyes,
quan ton pare m'hurà mort
i m'hurà deslliurat l'ànima,

el meu cap l'agafaràs,
el rentaràs amb aigua clara;
porta'l dins a la tovallola,
aquella que io brodava

quan el meu conde de Florí
per esposa em demanava.
Quan estigui el rei dinant,
tu m'hi vas a presentar-me.

- Déu lo guard, senyor rei
- Benvinguda sigui, infanta.
- Aquí us vinc a fer un present,
de la muller més honrada.

- Destapa-la, bona filla, 
destapa-la, bona infanta. 
- Oh, destapi vostè, el rei
que io el cor no m'hi abasta.

Destapa la tovallola
i veu el cap de La Brilana:
- Aquesta mort qui l'ha feta,
aquesta mort qui l'ha causada?

- La n'ha acusada la reina
i l'ha feta el meu pare.
- El teu pare serà mort
i la reina encarcelada.

I tu .......  estaràs amb mi,
seràs rica i estimada,
seràs reina de Castilla
i princesa de Granada.



Observacions: És un romanç antic d'origen castellà. Ja surt anomenat aquí per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853.

Dins l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, en trobem recollides diverses versions algunes amb moltes paraules castellanes: Brilana (Les Planes d'Hostoles, 1922, o Besalú, 1926) o Diana (Fortià, 1927).

També va ser recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment a Les Cançons de Beget amb el nom de "La Dianita".


* Entrevista realitzada per Àngel Daban, el desembre de 1978. La gravació l'ha facilitada ell mateix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada