Els tres segadors

 


Nom: Marcel Pagès i Rustey
Data de naixement: 1927 (l'Escala)
Població: l'Escala
On la va aprendre: ---



Els tres segadors


Lletra:

N'han baixat tres segadors
de la part de la muntanya,
n'han vingut a baix al pla
per segar una quinzenada.
Sega-me-la arran!

Sega-me-la arran, 

tres pams enlaire,
sega-me-la arran!

N'han vingut a baix al pla
per segar una quinzenada.
L'un en porta la fauç d'or,
l'altre la'n porta de plata.
Sega-me-la arran!

Sega-me-la arran, 

tres pams enlaire,
sega-me-la arran!

L'un en porta la fauç d'or,
l'altre la'n porta de plata
i el més petitet de tots
al cap la'n porta daurada.
Sega-me-la arran!

Sega-me-la arran, 

tres pams enlaire,
sega-me-la arran!

I el més petitet de tots
que al cap la'n porta daurada
se n'ha aturat a pixar
aquí amb una cantonada.

Sega-me-la arran!

Sega-me-la arran, 

tres pams enlaire,
sega-me-la arran!

Se n'ha aturat a pixar
i aquí amb una cantonada. 
una senyora l'ha vist,
n'ha quedat enamorada.
Sega-me-la arran!

Sega-me-la arran, 

tres pams enlaire,
sega-me-la arran!

Una senyora l'ha vist,
n'ha quedat enamorada. 
L'han enviat a buscar
per una de les criades.
Sega-me-la arran!

Sega-me-la arran, 

tres pams enlaire,
sega-me-la arran!

L'han enviat a buscar
per una de les criades. 
- Déu lo guard, lo segador,
la mestressa ous demana.
Sega-me-la arran!

Sega-me-la arran, 

tres pams enlaire,
sega-me-la arran!

- Déu lo guard, lo segador,
la mestressa ous demana.
Digueu-li que ja n'hi airé
a les quatre de la tarda.
Sega-me-la arran!

Sega-me-la arran, 

tres pams enlaire,
sega-me-la arran!

Digueu-li que ja n'hi airé
a les quatre de la tarda.
Quan les quatre van tocar,
el segador en puja l'escala.
Sega-me-la arran!

Sega-me-la arran, 

tres pams enlaire,
sega-me-la arran!

Quan les quatre en van tocar,
el segador en puja l'escala:
- Déu la guard, la dolça amor,
què és lo que vostè em demana.
Sega-me-la arran!

Sega-me-la arran, 

tres pams enlaire,
sega-me-la arran!

- Déu la guard, la dolça amor,
què és lo que vostè em demana?
- Segador, bon segador,
em segarà un camp de civada.
Sega-me-la arran!

Sega-me-la arran, 
tres pams enlaire,
sega-me-la arran!

- Segador, bon segador,
em segarà un camp de civada?
- La civada li segaré
si el tractes m'hi agraden.
Sega-me-la arran!

Sega-me-la arran, 
tres pams enlaire,
sega-me-la arran!

- La civada li segaré
si el tractes m'hi agraden.
- La civada no és al pla
ni tampoc a la muntanya.
Sega-me-la arran!

Sega-me-la arran, 
tres pams enlaire,
sega-me-la arran!

- La civada no és al pla
ni tampoc a la muntanya;
n'és a sota el davantal,

la camisa me l'amaga.
Sega-me-la arran!

Sega-me-la arran, 
tres pams enlaire,
sega-me-la arran!

- N'és a sota el davantal,
la camisa me l'amaga;
segador, el bon segador,
quantes n'heu desponcellades?
Sega-me-la arran!

Sega-me-la arran, 
tres pams enlaire,
sega-me-la arran!

- Segador, el bon segador,
quantes n'heu desponcellades?
- Trenta-vuit o trenta-nou,
quranta la que faig ara.
Sega-me-la arran!

Sega-me-la arran, 
tres pams enlaire,
sega-me-la arran!

- Trenta-vuit o trenta-nou,
quranta la que faig ara
i atres tantes ne faré
si el lligador no me s'espatlla. 
Sega-me-la arran!

Sega-me-la arran, 
tres pams enlaire,
sega-me-la arran!


Observacions: Era una cançó molt popular entre les colles de segadors. Una variant melòdica d'aquesta cançó eròtica és la que els estudis han portat a pensar que podria ser l'origen de l'himne nacional de Catalunya. També la podem trobar en altres reculls amb el títol de "Els tres garberets", "Els segadors", "N'hi havien quatre segadors", "El segador més petit" ó "Els garbers de la Cerdanya" entre d'altres.

Només a l'Obra del Cançoner Popular per exemple l'hem trobat recollida (i en part censurada): l'any 1923 a La Garrotxa, els anys 1924-1925 a Polinyà i St. Llorenç Savall (Vallès Occidental), 1925 a Olot (Garrotxa) i Fígols (Berguedà), 1927 a Figueres, Valveralla, Vilanova de la Muga i Navata (Alt Empordà) entre molts d'altres. El musicòleg Jaume Ayats en compta una seixantena només en aquestes publicacions. Devia ser, per tant, molt popular.

La primera referència escrita que hem trobat ha estat a "Cansons de la Terra III" (1871), de Francesc Pelagi Briz, amb el nom de "La filla del rei". És una versió menys indecent que la presentada i Briz comenta: "... Per desgracia eixa versió no es sancera, gracias á haverhi de la mateixa una inmoral y repugnanta parodia que n'es la que se's feta mes popular y ha més casi en oblit aquella...".

Al Romancerillo catalán de Milà i Fontanals de 1882 la recull amb el títol de "Los segadores", amb tonada aquí.


Marcel Pagès va fer d'escolà de petit i recorda com el capellà el feia cantar als enterraments perquè deia que tenia la veu com els àngels. Es va casar i va tenir tres filles. Va fer de pescador, pagès, paleta... i, per sobre de tot, és un gran cantador.


* Aquest enregistrament ha estat realitzat per Ramon Manent i Folch i Lurdes Boix i Llonch durant el 2008 i inclós dintre el CD "Cançons tradicionals catalanes a l'Escala" editat pel Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Ajuntament de l'Escala. El podreu adquirir al mateix museu.

MATERIAL CEDIT PER:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada