El tango de la punyalada

 


Nom: Maria Teresa Pellicer i Lleonart
Data de naixement: 1928 (l'Escala)
Població: l'Escala
On la va aprendre: de la seva àvia Maria Artigas "La gallinaire"



El tango de la Punyalada

Lletra:

L’orquesta de La punyalada
tocava un tango dolç i fi,
i jo vaig 'nar a n'el ball aquell
per ballar i poguer-me divertir.

Em vaig fer amic amb una nena
guapa i rossa com un fil d’or
i al veure-la tan encisera
tot de seguit vaig declarar-li el meu amor.

Mentres aquell tango ballàvem
amb frases dolces com la mel,
vaig procurar fer-la meva
i ella em jurà ser fidel.

I al cap de molt poques setmanes,
ja vaig anar-la a acompanyar
i allà a les platges de Sant Elm
nostres passos vàrem encaminar.

I allà a sota de una penya
contemplant el mar immens
nostres llavis s'ajuntaren
i tot seguit vàrem perdre els coneixements.

I ella se'n torna tota roja
i jo vermell com un pebrot
i per més que ho intentéssim
cap gosava dir-se un mot.

Però la nena més refeta
s’alça i baixet em diu:
"Anem que el sol se’n va a la posta
i som molt lluny de Sant Feliu".

I en arribar l'altre diumenge
aquella nena em va deixar;
jo recordo el jorn aquell
que amb prou feines podia caminar.

Vaig anar un quants de temps en crosses
siguent la burla de la gent,
sentint que tot baix murmuraven:
"Li ve d’un tango que li ha anat molt malament".

Des de llavors quan sento música,
em ve una mena de tristor
perquè recordo aquell tango,
causa de ma perdició.

No voldria que cap més rossa
em tornés carregar els neulers.
Fora tangos ni romanços,
jo no vull ballar mai més.



Observacions: "El tango de l'Orquestra de la Punyalada" ó "El tango de la punyalada" és una cançó popular de taverna de la qual no se'n sap l'autoria. Els Pescadors de l'Escala van ser els primers d'enregistrar-la l'any 1977 dintre el disc "Cançons que tornen". Aquí hi ha la versió que fan actualment. 

Maria Teresa Pellicer va anar a col·legi fins als 14 anys, va aprendre de cosir i va treballar en diverses fàbriques d'anxova de l'Escala, es va casar i va tenir un fill. La seva àvia va morir quan ella tenia 10 anys, però durant aquest curt període, i amb una memòria prodigiosa, va aprendre una mar de cançons prop de l'àvia "de sensibilitat fina i endolcida", en paraules de la mestra i folklorista Palmira Jaquetti (que l'havia entrevistat en una de les missions de recerca de l'Obra del Cançoner Popular l'any 1929).


* Aquest enregistrament ha estat realitzat per Ramon Manent i Folch i Lurdes Boix i Llonch durant el 2008 i inclós dintre el CD "Cançons tradicionals catalanes a l'Escala" editat pel Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Ajuntament de l'Escala. El podreu adquirir al mateix museu.

MATERIAL CEDIT PER:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada