El pobre alegre




Nom: Josep Parra i Teixidor
Data de naixement:
1925
Població: Riudaura
On la va aprendre: ---






Lletra:

Sóc pobre i no envejo
la vida d'un ric
perquè me la passo
molt més divertit.

El dematí me'n llevo,
me'n vaig a la font,
me'n rentuc la cara
i és fora la son.

I el ric no ho pot fer
perquè no és llevat;
m'encanto i m'alegro
amb molt més llibertat.

Me'n vaig 'la taverna
'fer-ne un vas de vi
i en surt la mestressa:
- Noi, no et puc servir.

Me'n vaig al flequer
i a buscar-ne un pa
i en surt la mestressa:
- Per tu no n'hi ha.

Me'n vaig a cal sastre
i a fer-ne fer un gec
i en surt la mestressa:
- I on va aquest ximplet?

Sóc pobre i no envejo
la vida d'un ric
perquè me la passo
molt més divertit.

'Dematí me'n llevo,
me'n vaig a la font
me'n rentuc la cara
i és fora la son.

I el ric no ho pot fer
perquè no és llevat,
m'encanto i m'alegro
amb molt més llibertat.


Observacions: Aquesta cançó la trobem de forma extesa sobretot com a cançó de Nadal, amb la tornada més habitual "jo canto i m'alegro / quan Jesús és nat". La primera notícia que en tenim és de l'any 1887: n'apareixia una versió recollida per Joan Segura al llibre "Miscelánea Folk-lórica" (amb la tornada religiosa).

Però l'any 1913 al Cançoner del Calic" (1913), de Mn. Joan Serra i Vilaró ja apareixia amb una tornada diferent: "jo canto i m'alegro / i visc ben xalat".

La variant que presentem, amb cap connotació cristiana, no sabem si és anterior ó posterior a l'habitual. N'hem trobat un altre exemple al Cançoner del Ripollès, recollida a Les Llosses -sembla que als anys 20- que diu "jo canto i m'alegro / i en visc molt trempat". Al costat, l'acompanya una versió amb la tornada habitual també.

A l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, n'hem trobat una versió recollida a la casa de la caritat de Barcelona d'un home del Berguedà, l'any 1926, que aplega les dues tornades per separat. Aclareixen: és la "tornada que es canta fora del temps de Nadal".


* Gravació feta per Josep Parra i Teixidor, a mitjans dels anys 80. Arxiu de Lluís Batlle i Rossell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada