La dama de París

 


Nom: Marcel Pagès i Rustey
Data de naixement: 1927 (l'Escala)
Població: l'Escala
On la va aprendre: ---



A París n'hi ha una dama


Lletra:

A París n'hi ha una dama
boniqueta com un sol;

Sa mare la pentinava
amb una pinteta d'or.

Sa pare li fa les trenes,
els cabells de dos en dos.

Cada cabell, una perla,
cada perla, un anell d'or.

El capellà que en diu la missa
n'ha perduda la lliçó.

L'escolà que l'ajudava
no n'hin sap donar raó.

Per dir "Dòminus vobiscum"
en el llit la tingués jo.


Observacions: Normalment amb el nom de "La dama d'Aragó" (però també a València, Vic, Mallorca o França), aquesta és una de les cançons més exteses i conegudes, i amb diverses variants. El primer recull on apareixeria és a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" de Milà i Fontanals, l'any 1853. La podeu veure aquí.

Més tard, l'any 1866 la publicava Francesc Pelagi Briz al volum I de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" anomenant l'inici de "A Paris n'hi ha una dama" també com un dels coneguts (de fet, aquest inici sembla el més habitual a les versions de l'Empordà que hem trobat).

N'hem trobat també algunes variants al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.  

Marcel Pagès va fer d'escolà de petit i recorda com el capellà el feia cantar als enterraments perquè deia que tenia la veu com els àngels. Es va casar i va tenir tres filles. Va fer de pescador, pagès, paleta... i, per sobre de tot, és un gran cantador.


* Aquest enregistrament ha estat realitzat per Ramon Manent i Folch i Lurdes Boix i Llonch durant el 2008 i inclós dintre el CD "Cançons tradicionals catalanes a l'Escala" editat pel Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Ajuntament de l'Escala. El podreu adquirir al mateix museu.

MATERIAL CEDIT PER:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada