A la voreta del mar (El mariner)

Nom: Maria Comas (Maria Nica)
Data de naixement: abans de 1900
Població: Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)
On la va aprendre: ---


A la voreta del mar (El mariner)  


Lletra:

I a la voreta del mar
n’hi ha una donzella, n’hi ha una donzella,

que en brodava un mocador
n'és per la reina,
n'és per la reina.

Quan ne fora a mig brodar
li'n falta seda,
li'n falta seda;
ia en veu venir un mariner
de llunyans terres, de llunyans terres.


–Mariner, bon mariner,
si'n porteu seda?
–De quina seda voleu,
blanca o vermella? Blanca o vermella?


–Vermelleta la vull io,
que en broduc ella, que en broduc ella.
Pugem a dalt de l'arnau,
trobarem d'ella, trobarem d'ella.


Quan dalt de l'arnau va ser....

Mariner es posa a cantar
cançons molt belles
i amb el cant del mariner
s’és dormideta, s'és dormideta. 

Amb el cant del mariner
s’és dormideta, 
quan ella se'n despertà
trob llunyans terres, trob llunyans terres.

–Mariner, bon mariner,
porteu-me en terra
que les aigües de la mar
me'n donen pena, me'n donen pena.

Me'n donen pena i dolor
i gran tristesa i gran tristesa;
de tres germanes que som,
sóc la més bella, sóc la més bella.


Tres germanes que som,
sóc la més bella, 
l’una es casada amb un Duc,
l’altra és princesa, l'altra és princesa.

I io pobreta de mi,
sóc marinera, sóc marinera...

No en sou marinera, no,
que en sereu reina, que en sereu reina.


No en sou marinera, no,
que en sereu reina,
la reina de Portugal

o d’Inglaterra, o d'Inglaterra.


Observacions: Segons Joan Amades, és una de les cançons més populars i la trobem gairebé a tot el domini de llengua catalana, sense grans variacions ni de lletra ni de melodia; també es troba en molts altres pobles mariners d'Europa.

Surt recollida en molts cançoners sota el nom de "A la vora de la mar", "A tota voreta del mar"o "El rei mariner". Trobem l'exemple més antic, recollit per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí n'hi ha un altre a "Cansons de la Terra I" (1866), de Francesc Pelagi Briz.

I aquí, una mica d'aprofundiment segons la viquipèdia.

L'ús de la paraula "arnau" en compte de "nau" també l'hem trobat a la mateixa cançó recollida a Polinyà (Vallès Occidental) als anys 1924 i 1925, dins de l'Obra del Cançoner Popular.


* Entrevista realitzada per Àngel Daban, el desembre de 1978. La gravació l'ha facilitada ell mateix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada