El burro està malalt - Les ninetes se'n van - On dormirà la núvia anit

Nom: Quitèria Peix i Vilardell
Data de naixement: 1922 (Vilamalla)
Població: Vilacolum
On la va aprendre: ---





Lletra:

------------------ (?)
el burro està malalt,
té mal a la poteta
i el ventre li fa mal.
(No pot) menjar civat
sinó pinyons pelats,
no pot dormir a l'estable
sinó amb un matalàs.

Les ninetes se'n van, se'n van
cap a la Rambla, cap a la Rambla;
'ninetes se'n van, se'n van
cap a la Rambla, tot passejant.
Veuen un currutacu:
- Ai, mare, quin noi tan maco!
Ai mare, m'hi vull casar!
- Margarideta, margarideta...
- Ai, mare, m'hi vull casar!
- Margarideta, fes-te ençà.

(On) dormirà la núvia anit?
sota d'un roseret de roses.
'Dormirà la núvia anit?
Sota d'un roseret florit.


Observacions: No sabem si per error de l'enregistrament falta el primer vers (Ploreu, ploreu ninetes / Cantem, cantem ninetes) o la cançó la comença d'aquesta forma.

La Quitèria aplega en una sola cantarella tres cançons-corrandes que hem trobat per separat. Aquest fet podria ser casualitat de la situació però segurament pot formar part d'un seguit de cantarelles utilitzades pel ball rodó infantil.

La primera referència escrita que hem trobat per les dues primeres cantarelles és a "Jochs de la infancia"(1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós:





L'any 1915 trobem, al número 17 de la revista "Emporion" de Torroella de Montgrí, un recull de les dues últimes.

Aplegada sota l'apartat de ball rodó infantil trobem una cançó molt semblant al Cançoner del Ripollès, recollida a Vila-seca (St. Vicenç de Torelló - Osona) l'any 1919:


Les ninetes de Vic
se'n van cap a la Rambla,
cap a la Rambla,
les ninetes de Vic,
se'n van cap a la Rambla
passejant.
Troben un vigatà:
- Ai! mare, quin noi tan guapo-.
Troben un vigatà:
- Ai! mare, m'hi vull casar.

- No t'hi casis no,
que és un pobre,
pobre, pobre,
no t'hi casis no,
que és un pobre
ferrador.
Ferrador,
ferrador, ferrador,
que és un pobre
ferrador.


Milà i Fontanals recull la primera cantarella l'any 1882 al "Romancerillo catalán", amb el número 521.

Pel que fa a la tercera cantarella, l'hem localitzat també com a cançó de pandero al volum segon del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1885) de Pierre Vidal:

"Ahont dormira la novia anit?
Sota d'un roseret de roses;
Ahont dormira la novia anit?
Al costat del séu marit".


També l'hem trobat com a corranda al número 152 de la "Revista Catalana" de l'any 1923 (recollida a Llofriu).





* Entrevista realitzada per Eva Arnall, durant el curs 2007-2008, inclosa dintre el projecte Folklore - Escola El Far d'Empordà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada