La puntaire




Nom: Montserrat Llover i Expósito
Data de naixement: 1926 (Les Planes d'Hostoles)
Població: Les Planes d'Hostoles
On la va aprendre: del seu pare


La puntaire


Lletra: 

A la voreta del mar, l'Agnès se'n va a treballar,
quan l'alba apunta;
i els seus ulls, en plor desfet,
va mullant el coixinet
on fa la punta.


Enyora a son aimador
que sembrà en son tendre cor
dolça esperança,
i el seu plor d'amor ardent
no és pas de penediment,
que és d’enyorança.

Fa cinc anys que ell va deixar
la vila d'Arenys de Mar
a sa promesa;
la pobresa l'ha esquardit
i a l'Amèrica ha partit
'cercar riquesa.

- Quan aquí retornaré
amb ton amor compliré -
deia, i marxava;
- Aquí t'espera mon cor -
amb tot puríssim amor
deia, i plorava.

Treballant amb fe constant
i ab anhel va treballant,
que res li'n sobra.
i per minvar sos fatics
en va fent puntes pels rics
perquè ella és pobra.

(A Arenys de) Mar ha tornat
aquest matí un potentat.
Ve de l'Havana;
n'és el fill d'un mariner
que ve casat amb muller
americana.

Quan sa arribada ha sabut,
l'Agnès en terra ha caigut
amb desmai presa;
cinc anys l'he plorat absent,
i avui ploro el mancament
de sa promesa.

Quan torna en sí del desmai
plena de dol i esglai
plora i gemega.
- Filla meva, viu per mi, -
sa mareta li va dir;
ta mare és cega!

La filla 'fega el seu cor
del desengany de l'amor
les penes juntes;
i plorant amb dol sens fi,
pren els boixets del coixí
torna a fer puntes.

Tot plorant i sospirant
la Inès en va treballant
que res li'n sobra.
I per minvar sos fatics
té de fer puntes pels rics
perquè ella és pobra.

La muller del potentat
'casa de la Inès ha entrat
fa poca estona.
- Per el fill que he de parir
el niuet m'haig de vestir,
bona minyona.

De ta rara habilitat,
moltes proves me n''han dat
ja tes companyes;
fés-me'n puntes i entredós
per adornar el fill hermós
de mes entranyes.

I amb honor podràs minvar
la pobresa que es tallà (?)
la sed revela. -
La Inès a l'oir això,
sentí una mortal fredor
que el cor li gela.

Es mira la post del pa,
veu que un sol mot(s) no n'hi ha...
i dubta encara.
Veu uns ulls en la foscor,
buits de llum i plens de plor
els de sa mare!

- Mare meva, -diu amb fe,-
sols per vós treballaré,
que el cor me'n sobra;
tinc de minvar-me els fatics,
tinc de fer puntes pels rics,
perquè en sóc pobra.

Treballant sense parar,
va fent puntes i entredós,
per la senyora;
si li pregunteu què en fas,
diu amb veu freda com glaç:
- faig... ma mortalla.-

La grogor va prenent peu
en ses galtetes de neu
que enveja el marbre.
N'és tarongina d'amor,
quan en groguegi la flor,
caurà de l'arbre.

Dia i nit treballaré
i la feina acabaré,
per la senyora;
treballant de dia i nit
n'ha deixat el niu vestit
la cosidora.

Al bateig van repicant;
els veïns a veure'l van
junts a la porta;
un toc de morts l'ha sorprès,
i pel veïnat van dient:
- La Inès és morta!

Pobra màrtir de l'amor!
Que del cel, Nostre Senyor
les portes li obre;
ja no en tindrà més fatics,
ni en farà puntes pels rics,
ni en serà pobra!!



Observacions:  

És un poema del sabadellenc Manuel Ribot i Serra (1859-1925) que va dedicar al seu amic d'Arenys de Mar, Mariano Castells. Aquest poema (aquí trobareu l'original amb totes les estrofes) va guanyar el premi "Flor Natural" dels primers jocs florals d'Arenys de Mar, el 1885. Sembla que la música podria ser de la compositora Lluïsa Casagemas.

Els versos de "La puntaire" van impressionar tant, que se'n va fer una novel·la (1926), una obra de teatre (1927) i una pel·lícula (1928).

Aquesta cançó no té res a veure amb la sardana "La puntaire", escrita també a finals dels anys 20 de s.XX.


La Montserrat Llover va treballar a la fàbrica fins que es va casar. Les cançons les va aprendre del seu pare, el "vell escloper".



* Gravació realitzada l'any 2005 per Joan Arnau i Serra.  L'enregistrament, la fotografia i tota la informació biogràfica ens l'ha proporcionat ell mateix.

2 comentaris:

  1. Aquesta me la cantava la meva àvia quan jo era petita i sempre em feia plorar. Recordava la tonada i més o menys la lletra, però gràcies a aquest blog i a aquesta bona senyora (quina memòria que té!) he pogut recuperar la lletra sencera i confirmar la tonada^^.

    Moltes gràcies!!

    ResponElimina
  2. La meva àvia materna, nascuda a Erinyà a finals del segle XIX, cantava part d'aquesta cançó, que jo més o menys vaig aprendre i que he recordat, una mica distorsionada, per més de 50 anys. Avui la vaig buscar i la vaig trobar a internet. Gairebé em dissolc en plor. Moltes gràcies!!

    ResponElimina