El rector de Sant Martí



Nom: Josep Rodà i Tatché (Mau)
Data de naixement: 1900 (Les Planes d'Hostoles)
Població: Les Planes d'Hostoles
On la va aprendre: ---






Lletra:

El rector de Sant Martí
ha caigut en gran baixesa:
n'ha llogat una criada,
no es pot tenir de vellesa, trum mai més.

Trum mai més llogaria velles, trum mai més.

N'ha llogat una criada,
no es pot tenir de bellesa;
li va dir que fes el llit,
se moca amb les coixineres, trum mai més.

Trum mai més llogaria velles, trum mai més.

Li va dir que es fes el llit ,
es moca amb les coixineres.
Quan el rector veu allò:
-Porca, bruta, potinera, trum mai més.

Trum mai més llogaria velles, trum mai més.

Quan el rector veu allò:
- Porca, bruta, potinera.
Que si no tens mocador,
ja n'hi ha a la calaixera, trum mai més.


Trum mai més llogaria velles, trum mai més.

-Que si no tens mocador,
ja n'hi ha a la calaixera.

Les dones del meu carrer
en són poques però en són netes, trum mai més.


Trum mai més llogaria velles, trum mai més.

-Les dones del meu carrer
en són poques però en són netes.

Les dones del meu carrer
parlen d'anar a fer una brena, trum mai més.

Trum mai més llogaria velles, trum mai més.

-Les dones del meu carrer
parlen d'anar a fer una brena. 
-Tu maria paga els ous,
jo pagaré les polletes, trum mai més.

Trum mai més llogaria velles, trum mai més.

-Tu maria paga els ous
jo pagaré les polletes
i vostè, senyor rector,
les postres de pa i coquetes, trum mai més. 

Trum mai més llogaria velles, trum mai més.

-I vostè, senyor rector,
les postres de pa i coquetes.
Mentre estaven berenant,
els homes arriben de fora, trum mai més. 

Trum mai més llogaria velles, trum mai més.

Mentre estaven berenant,
els homes arriben de fora. 
-Què hi fa aquí, senyor rector?
Què hi fa aquí aquestes hores? Trum mai més. 

Trum mai més llogaria velles, trum mai més.

-Què hi fa aquí, senyor rector?
Què hi fa aquí aquestes hores? 
-Vinc a visitar un malalt,
penso que és la vostra dona, trum mai més. 

Trum mai més llogaria velles, trum mai més.

-Vinc a visitar un malalt,
penso que és la vostra dona;
si no li feu un remei,
dintre una hora serà morta, trum mai més. 

Trum mai més llogaria velles, trum mai més.

- Si no li feu un remei,
dintre una hora serà morta.
- El remei que li faré
si en serà un cop de titola, trum mai més. 

Trum mai més llogaria velles, trum mai més.

- El remei que li faré
si en serà un cop de titola
i a vostè, senyor rector,
li vull fer-li la corona, trum mai més. 

Trum mai més llogaria velles, trum mai més.

-I a vostè, senyor rector,
li vull fer-li la corona, 
li faré amb una destral
perquè sigui més rodona, trum mai més. 

Trum mai més llogaria velles, trum mai més.

- Li faré amb una destral
perquè sigui més rodona.
Quan el rector sent allò
amb un salt passa a fora, trum mai més. 

Trum mai més llogaria velles, trum mai més.

Quan el rector sent allò
amb un salt passa a fora, 
i amb el barret a la mà, 
fugia com un dimoni, trum mai més. 

Trum mai més llogaria velles, trum mai més.


Observacions: Són diverses les cançons que parlen de capellans emmarcats en situacions compromeses. 

Aquesta sembla ser una barreja de dues cançons: d'una banda l'anomenada "El rector de Vallfogona", on s'explica els problemes d'aquest amb la minyona vella que ha llogat per feinejar -primeres estrofes- i de l'altra la també anomenada "El rector de Collbató" o també "El rector de Sant Llorenç" (que trobem en algunes ocasions a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya i també la trobem recollida a Les Cançons de Beget) on trobem el mossèn sorprès per l'arribada del marit -les darreres estrofes-.

El rector de Vallfogona (1578/1579 - 1623) era una personatge real de les terres de l'Ebre, dedicat a l'església i a la literatura, famós pel seu estil escabrós i escatològic i pel tractament deshinibit de l'erotisme. Sembla que era persona de verb fàcil i ocurrent, versificador empedreït, d'ingeni singular i amb l'acudit sempre a flor de llavis. Durant quinze anys va regentar la rectoria de Vallfogona de Riucorb, comarca Conca de Barberà i bisbat de Tarragona (abans comarca La Segarra i bisbat de Vic). Les seves històries van tenir molta popularitat i van aconseguir una extraordinària difusió per tot Catalunya (després de gairebé quatre segles encara se'n parla). De fet, la fama popular del Rector, ben segur que li ve més pel seu ingeni, la rauxa i la gràcia que no pas per la seva producció literària.

Al complert web "El rector de Vallfogona" hi ha aproximadament els versos de la corranda que hem escrit:

El Rector de Vallfogona
n'ha caigut en gran baixesa,
una dona n'ha llogat
que no es pot tenir de vella.
--Jo mai més
de velles no en llogaria.
Jo mai més
de velles, no en vull cap més.
A l'hora de fer tractes.
-Ai senyor sóc aiguadera-
Però quan anava al celler
si feia amb una escudella.
   
De l'escudella no en té prou
posa el cap sota l'aixeta
i xarrupa, que xarrupa,
el dimoni de la vella.
Quan ella fa algun fregit,
no posa oli a la paella;
les gotes del seu nas
les fa servir de mantega.
Cada cop que va a fer el llit
es moca amb les coixineres.
Quan el senyor Rector ho sap,
-Ai la bruta de la vella!


Josep Rodà era fill d'en Dalmau Rodà, rajoler i gran cantaire qui segurament li va fer entrar l'afecció al cant. Picapederer i adoquinaire d'ofici, va viatjar per molts llocs d'Espanya desenvolupant el seu ofici i aprenent moltes tonades de fora casa nostra. 

Amb en Joan Sau "Biel" i altres companys van formar part de l'antiga coral de Les Planes (Retorn Planenc) i ens conten que sovint, amb la guitarra a la mà, anaven a fer serenates a les noies per encàrrec dels fadrins.

Era un dels components de l'anomenat "carro del vi", un grup de companys que, els diumenges després de dinar, feien un recorregut pels hostals del poble per beure-hi vi.


* Enregistrament realitzat en un dinar de festa major dels anys 90. L'enregistrament, la fotografia i tota la informació biogràfica ens l'han proporcionat en Joan Arnau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada