El fill pròdig



Nom: Joan Giró i Brunsó
Data de naixement: 24/06/1915 (Pujals dels Cavallers)
Població: Cornellà del Terri
On la va aprendre: del seu pare, mentre espellonaven





Lletra:  

Un bon pare que tenia
dos fills i digué el petit
que li'n dongués part de l'herència.
-Que jo vui lo pa partit,
que jo vui lo pa partit.

-Com goses fer tal locura;
mira que si tu te'n vas,
ton pare a la sepultura
aban(s) del poc portaràs.

I en va pretenir fer guerra
a ma pròpia valuntat:
(diu) no temo cel ni terra,
i vui viure amb llibertat
i vui viure amb llibertat.

Com voleu que amb vós estigui
si em teniu tant subxugat,
que ni un instant d'alegria
puc tenir al vostre costat,
puc tenir al vostre costat.

El bon pare quan va veure
el fill tan obstinat,
li'n dóna part de l'heréncia,
diguent-li "adéu, fill ingrat",
diguent-li "adéu, fill ingrat".

Quan el fill tingué l'heréncia
a sos amics va cridar:
- Amics meus, veniu, veniu,                  
--------------------------------.

-----------------------------
-----------------------------
no tingueu por d'emprobrir-vos,
que jo porto prou diners.

Encara que no ho meresca,
jo hi vui anar-hi a buscar
a la casa de mon pare
no els falta vestir i menjar,
no els falta vestir i menjar.


Deixa de cantar i explica la història:

I un bon dia se'n va anar cap a casa seva i el seu pare al veure'l venir, diu que el va anar a rebre'l i el va abraçar diguent-li: "fill meu, tan estimat" -diu- "pensava haver-te perdut". I va demanar als seus veïns per fer una gran festa. Diu crideu als criats.

Continua cantant:


Ara criats, tots alerta,
aneu, aneu a matar
per fer la festa complerta
però el vedell més gras que hi ha,
però el vedell més gras que hi ha.

I quan feren la gran festa,
el seu germà gran arribà
queixant-se amb el seu pare
---------------------------.

----------------------
jo que sempre us he obeït
a mi no em deu pas fer festa
i amb sons meus amics ni un cabrit
....... amics ni un cabrit. 

Més convenia fer festa
i (convidar?) lo veïnat,
un fill que perdut tenia
i ara el veig ressuscitat
i ara el veig ressuscitat.




Observacions: En Joan ens explica que la cançó és molt més llarga i, com es pot veure, sols recorda alguns trossos.

És un vell romanç religiós que explica la paràbola del fill pròdig, recollida al Nou Testament. L'hem trobat recollida com "El prodich" per Joaquim Pecanins al recull inèdit "Cansons populars - Lema: Flors de Montanya" (recull de cançons premiat a la Festa de la Música Catalana de l'any 1906).

També està recollit al Cançoner del Ripollès, a Ripoll l'any 1919, i al mateix poble l'any 1925 i amb una versió diferent, per Joan Amades.
Sembla ser més antic, segurament del primer terç del s. XIX: n'hi ha testimonis escrits amb el nom de "Diálogo Esperitual entre lo fill pródich, y son pare".


* Entrevista realitzada per l'Albert Massip, l'agost de 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada