Les cobles del ram




Nom: Joan Giró i Brunsó
Data de naixement: 24/06/1915 (Pujals dels Cavallers)
Població: Cornellà del Terri
On la va aprendre: ---


Les cobles del ram



Lletra:  

Ara ve lo sant diumenge,
lo sant Diumenge del Ram,
si se'n pararan les taules

tant de palmes com de rams.

I de llor i olivera,
que és un lliri molt galan,
i a dalt d'aquella gran sala
si n'hi ha en un banc molt gran.

I amb un cap hi seu Sant Pere,
l'altre hi seu Sant Joan
i al mig dels dos deixebles
bon Jesús hi està plorant.

Ja en diu l'apòstol Sant Pere:
- Bon Jesús, què en ploreu tant?
- Bé en tinc que plorar-ne, Pere,
bé en tinc que plorar-ne tant.

- Si són tres de companyia
que l'amor m'estan tractant,
l'un si n'és el malvat Judes,
l'altre si és el Barrabàs.

L'altre n'és el barataire
que sempre està baratant
i en barata l'etern pare
per trenta diners d'arjant.



Observacions: Aquesta cançó -anomenada habitualment com a "Cobles del ram" o "Goigs del ram"- la trobem recollida en fulls solts (1 i 2) i en diverses cançoners i amb moltes variants.

Apareix aquí, al volum III de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz de l'any 1871 i amb el nom de "Castich de Deu". 

Briz en planteja una versió més llarga i més tètrica que la recollida aquí, i la relaciona amb la que ja recollia l'any 1853 Milà i Fontanals a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" amb el títol de "Castigo del cielo" i que relaciona amb les crisis de subsistència dels segles XVI i XVII. Milà la torna a incloure, amb una versió més semblant a la trobada per Briz, l'any 1882 al seu Romancerillo catalán, amb el nom de El castigo

N'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.   

Segons Joan Amades havia estat una cançó molt coneguda i amb diverses variants arreu. Ens diu també que "... es troba impresa en fulls solts a tall de goigs, sota el títol de Coblas del Ram. Per algunes contrades gironines, sobretot del Gironès i la Selva, havia servit de cançó de captiri per a una mena de caramelles que es feien el dissabte de Rams, és a dir, vuit dies abans dels de Glòria, en que són típiques arreu de Catalunya...". 

Referint-se a les estrofes més terrorífiques, també afegeix: "... aquesta cançó es barreja amb els goigs del ram. No es comprèn la confusió d'un cant punyent i esgarrifós com el que comentem amb una cançó de captiri d'aire semblant a les de Caramelles amb tota probabilitat anterior i de sentit més aviat gai i xiroi...".


* Entrevista realitzada per l'Albert Massip, el juny de 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada