A la vila de Tolosa




Nom: Narcís Matas i Sabater (Ciset Barraquer)
Data de naixement: 1916 (Amer - La Selva)
Població: Les Planes d'Hostoles
On la va aprendre: ---






Lletra:

I a la vila de Tolosa
n'hi ha tres estudiants
que en segueixen els estudis
per esser-ne capellans.
per esser-ne capellans.

N'en segueixen els estudis
per esser-ne capellans.
O bé capellans o frares
o metges selessians. 
O metges selessians. 

Ia n'encuentren tres ninetes
tres ninetes molt galans
ia els hi'n busquen una brometa
----------------.

Les ninetes són sentides  
--- (?) jutge en van demanant.
No en passi l'espai d'una hora,
ja els hi passen paper blanc.
Ja els hi passen paper blanc.

I el més petit ne plorava
i el mitjançà no pas tant
i el gran ja els aconsolava.
No en ploreu los meus germans. 
No en ploreu los meus germans.

Tenim un germà dins França
servidor del rei Orland
que si ell sabia tal nova
i en seria aquí l'istant.
I en seria aquí l'istant.

'La una li envien carta
i a les dos ja està arribant.
Que de tant que en correvia,
els carrers llanternejant.
els carrers llanternejant.

Ia n'encuentra un sentinella,
- Què hi fan allí tanta arjant? (?)
- I en pengen i en despengen
tres pobrets estudiants. 
Tres pobrets estudiants. 

De tant lluny com els va veure,
Déu perdó los meus germans.
De la sang de les ninetes
jo m'hi vull rentar les mans.
Jo m'hi vull rentar les mans.

De la sang del brut del jutge,
muralles se'n pararan.
I adéu vila de Tolosa
tota iràs amb foc i sang.
Tota iràs amb foc i sang.


Observacions:  És una cançó que va estar molt extesa i que es troba a la gran majoria de cançoners, normalment amb el nom de "Els estudiants de Tolosa". A vegades però, la història pot situar-se a d'altres llocs, com per exemple a Tortosa. La referència més antiga està recollida per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí també hi ha la versió de l'any 1871 a "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz.

Al seu Cançoner Popular, Aureli Capmany emmarca la cançó en uns fets ocorreguts el dia de Pasqua de l'any 1331 ó 1335 a Tolosa.

En Ciset Barraquer va ser pagès fins l’any 1937, quan va anar a la guerra lluitant a diferents fronts de Catalunya, Aragó i Madrid. En finalitzar-se, s’estableix a Les Planes i treballa com obrer fabril.


* Gravació realitzada l'any 2005 per Jaume Arnella i París i Joan Arnau i Serra.  L'enregistrament, la fotografia i tota la informació biogràfica ens l'ha proporcionat en Joan Arnau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada