Les ninetes d'El Mallol




Nom: Antonio Pagès i Suriol (Ton de Pla Boscàs)
Data de naixement: 1918 (Cogolls, Les Planes d'Hostoles - Garrotxa)
Població: Les Planes d'Hostoles
On la va aprendre: De quan anava a segar i tondre les ovelles en diversos pobles i comarques






Lletra:

Adéu, vila de Ripoll,
entremig de dugues aigues.
Una cançó vull cantar,
no fa molt que s'és dictada.

Les ninetes d'El Maiol,
aquelles que en són galanes,
han baixat a espigolar
una fresca matinada.

Ja en ve l'hora d'esmorzar,
n'han contades les manades.
L'una diu que n'hi té nou,
l'altra diu que els hi han robades.

Ia n'a diu que n'hi té nou,
l'altra diu que els hi han robades.
Pensant-se que ningú ho veu,
a plorar se n'és posada.

Pensant-se que ningú ho veu
a plorar se n'és posada.
De darrere un gabaió,
el seu galant se la mirava.

De darrere un gabaió,
el seu galant se la mirava.
Què plora la dolce amor?
De què estàs tan enutjada?

De què plores dolce amor?
De què estàs tan enutjada?
D'una part en tinc raó:
m'han robades les manades.

D'una part en tinc raó:
m'han robades les manades.
No plori la dolce amor,
que io li daré una garba.

No li plori la dolce amor,
que io li daré una garba.
Si d'una no n'hi ha prou,
li posarem alguna altra.

Si d'una no n'hi ha prou,
li posarem alguna altra.
Si d'això no n'hi ha prou,
seràs la meva estimada.

Adéu, puntenta del sol,
estrella de l'alba clara,
i espineta del meu cor
que em travesses les entranyes.



Observacions: Segons Joan Amades,  es tracta d'una cançó que era típica de les espigoladores, les noies que collien les espigues que havien caigut als segadors durant la segada.

Tot i començar amb dos versos que despisten, segurament es tracta de la mateixa cançó que va recollir Francesc Civil l'any 1958 a St. Esteve d'en Bas, de la qual en va fer un arranjament per a cor mixte. 

En d'altres cançoners, la mateixa cançó la coneixem per "La noia de Camprodon", "Les noies de Camprodon" o "Les ninetes de Camprodon" (Joan Amades, Pelagi Briz, Cançoner del Ripollès...), "Les ninetes de Cervera" (Obra del Cançoner Popular) o "Quatre noies del Pallars" (Cançoner del Ripollès). Francesc Pelagi Briz la recull al volum cinquè de "Cansons de la terra V" l'any 1877. Més tard, Milà i Fontanals al seu Romancerillo Catalán (1882), amb el títol de El robo de moragas

Apareix recollida el 1908, a "Folk-lore musical - Cançons populars" (recollides a Les Guilleries) d'Eusebi Bosch i Humet

Al Cançoner del Ripollès, també està recollida a Ripoll (1915) i a St. Joan de les Abadesses, i hi apareix amb el nom de "Les nines del Maiol" o "Les noies del Maiol". 

També hem trobat aquesta cançó aplegada l'any 1922 en una de les missions de recerca de l'Obra del Cançoner Popular d'en Joan Llongueres i en Joan Tomàs a Les Planes d'Hostoles (Garrotxa), amb el nom de "L'espigolera".

Respecte els dos primers versos, es tracta d'una "interferència" d'una altra cançó que hem trobat a diversos llocs sota el títol "Adéu, vila de Ripoll" i amb una història molt diferent d'aquesta. Els dos versos en són una part de la tornada.

L'Antonio Pagès i Suriol (Ton de Pla Boscàs) va néixer al mas Pla Boscàs de Cogolls l’any 1918. En el moment de la gravació feta per Joan Arnau tenia 84 anys. Fins l’any 1953 va fer de pagès a la casa pairal i els estius anava a segar i tondre (esquilar) les ovelles per diferents pobles i comarques. Així va aprendre moltes de les cançons que li vaig gravar. De l’any 1953 fins el 1980 va treballar a la fàbrica de teixits de les Planes. Quan es va retirar continuà la feina de pagès però ara al poble.


* Gravació realitzada l'any 2002 per Joan Arnau i Serra.  L'enregistrament, la fotografia i tota la informació biogràfica ens l'ha proporcionat ell mateix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada