L'airet de matinada

 


Nom: Joan Olivas i Coll
Data de naixement: 15/08/1925
Població: Banyoles
On la va aprendre: pel carrer.





Lletra:

L'airet, l'airet, l'airet la matinada
del ric estiu, del ric "istiu", del ric "istiu",
arrepega, arreplega, arreplega de la rosada
que llança el riu, que llança el riu, que llança el riu.
El riu!

La merda de la muntanya no fa pudor, pudor!
encara que la remenis amb un bastó. Ai, no!

L'airet, l'airet, l'airet la matinada...




Observacions: És una cançó popular que n'hem trobat la primera anotació al llibre de 1899 anomenat "Les presons imaginàries", de Pere Coromines.

 Més tard, el setembre de l'any 1908, la publica el setmanari estiuenc "L'estiuada" de St. Hilari Sacalm:

"...Al capvespre la munió de gent allí acoblada retorná en mitj de gran alegría al poble, tocant l'orquesta al arribar a les primeres cases el típic L'airet de matinada, que fou corejat tot seguit com de costúm per la currúa de gent, fins a la plassa ahont se tocaren varies sardanes..."

Tenint en compte que se l'anomena com a "típic" i que "fou corejat com de costum", es tracta d'una cançó molt més antiga.

També l'anomena Joan Danés al "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya" núm. 209 (juny de 1912) com a cançó que es cantava a Sant Joan de les Abadesses: "... y altres ja prou conegudes pera donar-ne minuciós detall".

Josep Gibert, al llibre  "Girona - Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore" (1946) explica com els gironins del s.XIX i principis del XX anaven a celebrar "la feixina" durant el mes d'agost: una berenada o sopar als afores de la ciutat. Tornant, els músics tocaven aquesta cançó i la gent també cantava:



Probablement, el ja clàssic "la merda de la muntanya no fa pudor", tenint en compte el canvi de temàtica respecte l'estrofa anterior, va ser creat paral·lelament o posteriorment, fruit de la inventiva popular o potser dels mateixos músics amb la intenció de fer paròdia de la melodia.

Molt més tard, aquesta cançó també va ser popularitzada per La Trinca dintre el seu disc "Tots som pops" (1969) en un poutpurri anomenat "Tocata i fuig com puguis II".

Artur Blasco en recull una versió més llarga dintre "A Peu pels camins dels Cançoner - Cançons de l'Alt Urgell", recollida l'any 1996:

L'airet, l'airet, l'airet
de la matinada,
del ric estiu, 
del ric estiu, 
del ric estiu,  
arroplega, arroplega, arroplega,
la rosada,
que llença el riu, 
que llença el riu, 
que llança el riu,
el riu!

L'airet de la matinada
del ric estiu,
estiu!
Arroplega la rosada
i la llença al riu,
al riu!

Demà, demà, demà,
serà diumenge,
anirem a ballar,
anirem a ballar, 
anirem a ballar.
Anirem, anirem, anirem
a buscar les noies,
que a Arfa hi ha, 
que a Arfa hi ha,
que a Arfa hi ha,
hi ha!

A baix de la baixada
ja en veig venir,
venir!
Un jove molt elegant
per un camí,
camí!

Collint, collint, collint,
clavells i roses,
i pensaments,
i pensaments,
i pensaments.
Paraules, paraules, paraules,
amoroses,
que llença el vent,
que llença el vent,
que llença el vent,
el vent!


* Entrevista realitzada per Albert Massip, el setembre de 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada