La puntaire



Nom: Cinto Solanellas i Solé
Data de naixement: 10/12/1919 (Berga)
Població: Montagut (Mas Roure)
On la va aprendre: d'altres pastors com ell






Lletra:

A la voreta del mar,
l'Agnès se'n va a treballar,
quan l'alba apunta.
Esperant son aimador
que sempre en son tendre cor
dolça esperança.

N'hi ha cinc anys que ell va deixar
la vila d'Arenys de Mar
i a sa promesa;
la pobresa el va espandir
l'America ell va partir
cercar riquesa.

- Quan aquí retornaré
amb ton amor compliré -
deia, i marxava;
- Aquí t'espera mon cor -
ella amb puríssim amor
deia, i plorava.

Esperant-lo amb fe constant
i amb anyell va treballant,
com re n'hi sobra.
Per guanyar-ne mons fatics
haig de fer puntes pels rics
perquè sóc pobra.

A Arenys de Mar n'ha arribat
i aquest matí un protentant.
Ve de l'Havana;
n'era fill de un mariner
ve casat amb sa muller
i americana.

Quan sa arribada ha sabut,
l'Agnès en terra ha caigut
d'un desmai presa;
retorna en sí del desmai
plena de dol i engany
plora i gemega.

- Filla meva, viu per mi, -
sa mareta li va dir;
sa mare és cega!
La filla ofega son cor
del desengany de l'amor
les penes juntes.

I plorant amb dol sens fi,
pren els boixets i el coixí
va fent les puntes.

Per guanyar-ne sos fatics
n'ha de fer puntes pels rics
perquè ella és pobra.


La muller del protentant
a casa l'Agnès ha entrat
n'hi ha poca estona.
- Per l'infant que ha de venir
lo niuet m'has de gurnir,
bona minyona.

De ta rara habilitat,
moltes proves m'han donat
ja tes companyes;
fes-ne puntes entredós
per adornar el fill hermós
de mes entranyes.

Amb honor podràs guanyar
la pobresa que en ta llar
tant se revela. -
L'Agnès escoltant això,
sent una mortal fredor
que el cor li gela.

Esguaita la post del pa,
ni un sol mos no hi veu ja...
i ell dubta encara.
Veu uns ulls a la foscor,
buits de llum i plens de plor
els de sa mare!

- Mare meva, -diu amb fe,-
sols per vós treballaré,
a mi el cor me sobra;
per guanyar-ne mos fatics,
n'haig de fer puntes pels rics,
perquè en sóc pobra.

Treballant de dia i nit,
va fent puntes entredós,
sempre treballa;
si li pregunteu què fa,
amb veu trista us respondran:
- faig... ma mortalla.-

La grogor en va prenent peu
i en ses galtetes de neu
que envegen marbre.
n'és tarongina d'amor,
que quan groguegi la flor,
et caurà de l'arbre.


Treballant de dia i nit,

n'ha deixat el niu gurnit
per la senyora.
Fent-ne puntes entredós
la feina ja ha acabat

la cosidora.
 

A bateig van repicant;
i els veïns per veure'l van
tots a la porta;
el toc de morts els sorprèn,
pel veïnat van dient:
- L'Agnès és morta!

Pobra màrtir de l'amor!
des del cel, Nostro Senyor
les portes li obre;
no en tindrà més a patir,
no en farà puntes pels rics,
no en serà més pobra!!




Observacions: 

És un poema del sabadellenc Manuel Ribot i Serra (1859-1925) que va dedicar al seu amic d'Arenys de Mar, Mariano Castells. Aquest poema (aquí trobareu l'original amb totes les estrofes) va guanyar el premi "Flor Natural" dels primers jocs florals d'Arenys de Mar, el 1885. Sembla que la música podria ser de la compositora Lluïsa Casagemas.

Els versos de "La puntaire" van impressionar tant, que se'n va fer una novel·la (1926), una obra de teatre (1927) i una pel·lícula (1928).

Aquesta cançó no té res a veure amb la sardana "La puntaire", escrita també a finals dels anys 20 de s.XX.

En Cinto Solanellas va ser pastor, un bon coneixedor del territori i un gran interessat pel patrimoni arquitectònic i les dites i cançons populars. D'ell en surten algunes de les cançons que van populartizar a finals dels 60 el Grup de Folk, de la mà de Pau Riba i Jordi Pujol. Tot i que va néixer a Berga, va viure a Peguera, Puigcerdà, Balsareny, a Mas Saiols (Serra de Finestres), St. Pere de Rodes (d'on també n'era el guarda durant 13 anys) i finalment a Vilajuïga.

Aquesta gravació està feta durant o just després de l'etapa a la Serra de Finestres i abans d'anar cap a St. Pere de Rodes. És al Mas Roure, on tenia arrendat un mas del senyor Ferrussola.


* Gravació feta el 5 de juny de l'any 1971 per Anton Prat i Daranas (1920-1995), de Banyoles. Enregistrament cedit per la seva família a Joan Vila i Cruells.

* La fotografia i la informació sobre en Cinto Solanellas està extreta del l'entrevista publicada a la Revista de Girona, l'octubre del 1993.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada