La mare

Nom: Josep Cruells i Santamaria
Data de naixement: 1902 (St. Privat de Bas)
Població: Banyoles
On la va aprendre: eren les cançons que es cantaven quan ell tenia 15 o 16 anys.






Lletra:

El nen és petit,
ia mig adormit,
la mare, se'l mira.
No el deixa mai sol,
i junt al bressol,
joiosa sospira.

Tot vetllant-li el seu somni ab amor
ella pensa tranquil·la i ditxosa
el meu fill val un món i un tresor,
i l 'adorm tot cantant-li amorosa.

Fes nona reiet,
fes nona fill meu,
tu ets un angelet,
que m'ha enviat Déu.

Li besa la cara
i li besa en el front.
Petons d'una mare,
lo més gran del món.

El nen és més gran,
la mare plorant
li diu cada dia:
No surtis de nit
i fuig del burgit
treballa i estudia.

Tot tapant-li els defectes que té,
l'aconsella amb carinyo i el guia
pel camí del treball i del bé
que és lo que ella desitja i ansia.

Perdona'm fill meu,
però io t'haig de dir
que el meu cor et veu
per molt mal camí.
Qui mal t'aconsella
deu ser algun ningú
fes cas d'una vella,
que sols viu per tu.

Pel vici perdut,
ia no té salut.
ni aquella dona.
L'aprecia i el vol
malalt i tot sol
tothom l'abandona.

I quan tots el desprecien i es veu
molt a prop de l'immens precipici,
una mare li crida: Fill meu,
córre, vine aquí al meu costat, fuig del vici.

Veient-te perdut 
i de tots despreciat,
per què no has vingut 
aquí al meu costat?
No abaixis la cara,
i aixeca el front,
que et queda una mare,
lo més gran del món!



Observacions: Cançó escrita l'any 1921 per Manuel Sugrañes, empresari de revistes del Paral·lel de Barcelona, i dedicada a la seva mare. La música és de Joan Costa. La cançó va ser estrenada per la cupletista Pepita Ramos "Goyita", als anys 20. Aquí hi ha una versió de Ramoncita Rovira. L'any 1989, Dyango la va popularitzar.





* Gravació feta la vigília de Tots Sants de l'any 1969 per Anton Prat i Daranas (1920-1995), de Banyoles. Enregistrament cedit per la seva família a Joan Vila i Cruells.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada