A la vora de la mar (El mariner)

Nom: Enriqueta Prat i Graboleda
Data de naixement: 07/06/1942
Població: Girona
On la va aprendre: a Avinyonet, la seva mare la cantava a la vora del foc.







Lletra:


A la vora de la mar
n’hi ha una donzella,
que en brodava un mocador
que és per la reina.


Quan en està a mig brodar
li manca seda;
en veu venir un mariner
quina nau mena.


–Mariner, bon mariner,
que en porteu seda?
–De quin color la voleu,
blanca o vermella ?


–Vermelleta la vull jo,
que és millor seda, que és millor seda.
La donzella entrà a la nau,
trià la seda.


Amb el cant del mariner
s’ha dormideta,
quan allà s’ha despertat
ja no en veu terra.


La nau és en alta mar,
pel mar navega.
–Mariner, bon mariner,
torneu-me en terra.


–Això si que no ho faré,
que heu de ser meva;
De tres germanes que som,
sóc la més bella.


L’una es casada amb un Duc,
l’altra és princesa,
i jo pobreta de mi,
sóc marinera.


–No sou marinera, no,
que en sereu reina,
que jo sóc el fill del rei
de l’Anglaterra.



Observacions: Segons Joan Amades, és una de les cançons més populars i la trobem gairebé a tot el domini de llengua catalana, sense grans variacions ni de lletra ni de melodia; també es troba en molts altres pobles mariners d'Europa.

Surt recollida en molts cançoners sota el nom de "A la vora de la mar", "A tota voreta del mar"o "El rei mariner". Trobem l'exemple més antic, recollit per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí n'hi ha un altre a "Cansons de la Terra I" (1866), de Francesc Pelagi Briz.

I aquí, una mica d'aprofundiment segons la viquipèdia.



* Entrevista realitzada per Emma Sagué i Laia Carbonell, el gener de 2013, dintre el projecte Folklore de l'Escola El Far d'Empordà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada