El cuc de terra

Nom: Albert Palmada i Torrent
Data de naixement: 27/04/1930
Població: Banyoles
On la va aprendre: a l'escola




Lletra:
 
Un cuc de terra, pobre cuc,
va enamorar-se d’una estrella.
Ell era un cuc feixuc, peruc,
ella era tota meravella.

Olariú, olariú...
Riu-te’n si vols de la cançó
que a mi no em fa riure, no!


Observacions: És una cançó d'Apel·les Mestres de l'any 1900 amb el nom original d' "El cuc i l'estrella". Un any després, la va adaptar pel teatre amb el títol "El Picarol" i musicant-la Enric Granados.


* Entrevista realitzada per l'Albert Massip, el setembre de 2012

5 comentaris:

  1. Aquesta mateixa cançó, amb la mateixa tonada, me la cantava la mare per fer-me dormir, quan era petit.
    Després vaig saber que Apel·les Mestres tenia registrada una versió, més llarga i guarnida
    . La lletra complerta era aquesta.
    Un cuc de terra,
    un pobre cuc,
    va enamorar-se d'una estrella.
    Ell era un cuc farut faixut,
    ella era tota meravella.
    El miserable, per l'atzar,
    va aixecar els ulls una vesprada,
    a baix la terra era un fangar,
    a dalt la volta era estrellada.

    Ai larió, ai larió
    riu-te'n si vols de la cançó,
    que a mi no em fa riure, no.

    Entre tant d'astre pampalluc,
    entre el lluir de tanta estrella,
    n'hi havia una que al pobre cuc,
    va ja semblar-li la més bella.

    Ai larió, ai larió,
    riu-te'n si vols de la cançó,
    que a mi no em fa riure, no.

    Tota joiosa i resplendent
    va seguir el curs l'hermosa estrella
    ignorant sempre, eternament,
    que hi hagués un cuc que ha mort per ella.

    ResponElimina
  2. Hola Albert.
    La meva mare, que era de Barcelona i va anar a viure a la Bisbal d'Empordà, em cantava aquesta cançó quan jo era molt petit, també per fer-me dormir. Però ella no entenia que la història d'aquell pobre cuc m'amoïnava molt i això em desvetllava. Força temps després vaig descobrir un llibre de cançons del poeta Apel·les Mestres, on hi havia la versió que escrius més avall. La vaig aprendre a cantar, però el record del cant de la meva mare, amb la mateixa tonada que he escoltat de la teva veu sempre ha pogut més que la versió més complerta i on la història acaba amb la mort d'aquell pobre cuc, feixuc, poruc...
    Gràcies a tots el qui fan possible que aquestes tonades visquin, si res més no, a través d'aquestes gravacions que les fan immortals.

    ResponElimina
  3. Ostres, quina emoció! A casa la cantàvem tots junts, només aquesta versió curta. Quants records m'heu despertat!. Ara sé que hi ha una versió gravada en CD per en Xavier Ribalta (versió llarga). Algú podria dir-me com comprar aquest disc o com sentir la gravació de l'Albert Palmada? (a mi em diu que vagi a soundcloud.com, i allà surt que no tenen cap referència d'aquesta cançó)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep, ja la pots escoltar. Hi havia un error a l'enllaç. Gràcies per escriure'ns!

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina