La cançó de les mares

Nom: Lola Simon i Romans
Data de naixement: 01/02/1935 (Vilanova de la Muga)
Població: El Far d'Empordà
On la va aprendre: a casa, amb la família. Encara l'havia cantada als seus néts.




Lletra:

Sola amb sa filla hi reposa
i al plor dels llavis per fer-li un petó,
canta una mare tranquil·la i xamosa,
per adormir-la aquesta cançó.


Dorm filla meva, te’n vetlla la mare,
dorm sense pena, turment ni recel,
que al bressolar-te devallen encara
aquí la terra los àngels del cel.


No em ploris no, fillet meu de la mare,
no ploris no que jo canto cançons.
I et duré atmellas i coca ensucrada
i et duré neules, confits i torrons.


Tot lo tropell d’amargures i agravis,
i de la terra los aspres esculls,
i el desfà el tendre mirar dels teus llavis,
i el desfà el riure mirar de tes ulls.


Tu ets l’esperança més bella i serena,
tu ets la pubilla gentil del meu cor.
Jo sense tu moriria de pena
i en tes mirades jo en moro de amor.




Observacions: És un fragment del poema del mestre i escriptor Antoni Bori i Fontestà (Badalona, 1862-1912) aparegut al llibre "El trobador català - llibre de lectura en vers destinat als col-legis de nois i noies de Barcelona" (primera edició de l'any 1892).

La melodia te una semblança a la cançó "El noi de la mare".



* Entrevista realitzada per Lili Moromenacho i Ester Fernàndez, el març de 2013, dintre el projecte Folklore - Escola El Far d'Empordà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada