La puntaire




Nom: Lluïsa Comas i Marcó (Lluïseta)
Data de naixement:  08/02/1930
Població: Bellcaire d'Empordà
On la va aprendre: ---




Lletra:

Aquella vora, voreta del mar
l'Ignès se'n va a treballar
con l'alba apunta;
i sos ulls, en plor desfet,
va mullant el coixinet
on fa la punta.

Enyora a son aimador
i sembrant sa tendre cor
dolça esperança.
.... (falten versos)

Fa cinc anys que va deixar
la vila d'Arenys de Mar
i sa promesa;
la pobresa el va espordir
a Amèrica va partir
cercant riquesa.

- Quan aquí retornaré
amb ta amor jo compliré -
deia, i marxava;
- Aquí t'espera mon cor -
ella amb puríssim amor
deia i plorava.

A Arenys de Mar n'ha arribat
aquest matí (un) potentat.
Ve de l'Havana;
n'era fill d'un mariner
en ve casat amb muller
americana.

Quan sa arribada ha sabut,
la Ignès en terra ha caigut
d'un desmai presa;
torna en si del desmai,
plena de dolor i esglai,
plora i gemega.


- Mare meua, -diu amb fe,-
sols per vós treballaré,
que el cor mi en sobra;
- Filla meva, viu per mi, -
sa mareta li 'n va dir;
sa mare és cega!

La muller del potentat
a casa l'Ignès ha entrat
fa poca estona.
- Per l'infant que ha de venir
el niuet m'has de gurnir,
bona minyona.


"Aprovarà"? habilitat,
moltes proves m'han donat
ja tes companyes;
fes-me puntes i entredós
per adornar el fill hermós
de mes entranyes.


I a bateig van repicant;
els veïns per veure'l van
tots a la porta;
un toc de mort els sorprèn,
pel veïnat en van dient:
- La Ignès és morta!

Pobra màrtir de l'amor!
ja del cel, Nostru Senyor
les portes n'obre;
no en tindrà ja més fatics,
no en farà puntes pels rics,
ni serà pobra!!


Observacions: És un poema del sabadellenc Manuel Ribot i Serra (1859-1925) que va dedicar al seu amic d'Arenys de Mar, Mariano Castells. Aquest poema (aquí trobareu l'original amb totes les estrofes) va guanyar el premi "Flor Natural" dels primers jocs florals d'Arenys de Mar, el 1885. Sembla que la música podria ser de la compositora Lluïsa Casagemas.

Els versos de "La puntaire" van impressionar tant, que se'n va fer una novel·la (1926), una obra de teatre (1927) i una pel·lícula (1928).

Aquesta cançó no té res a veure amb la sardana "La puntaire", escrita també a finals dels anys 20 de s.XX.


* Entrevista realitzada per Robert Pellicer i Viader, el 14 de novembre de 2003. Fons facilitat per Anna Vila i Font.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada