El castell de Figueres




Nom: Lluïsa Comas i Marcó (Lluïseta)
Data de naixement:  08/02/1930
Població: Bellcaire d'Empordà
On la va aprendre: De la seva germana






Lletra:

El castell de Figueres
els moros ja l'han pres.
No l'han pres per riquesa
ni tampoc per diners.

L'han pres per una dama
filla d'un rei francès.
La dama se'n posa mala
no saben el què té.

Condes en van a veure,
condes i cavallers,
també hi ha pujat sa mare
com si res no en sabés.

Filla, la meua filla,
quin mal és el que en tens?
Mare, la meua mare,
vos prou bé ho sabeu.

Metzines me n'heu donades
dintre un ram de clavells.
Metzines me n'heu donades
que en cremen el cor meu.

Filla, la meua filla,
no tinc cap mal ....... (?)
Con ne sereu combregada,
tindreu de fer testament.

El testament que he fet, mare,
prou contenta n'estareu:
sis castells en tinc a França,
tots són en poder meu.

Deixo tres al meu pare,
dos a Carles germà meu,
l'altre el deixo per almoïna
pel càrrec del convent.

La creu, collar i manilles
n'és per la Mare de Déu.
Les altres joies pels frares
que enterrin el cor meu.

Filla, la meua filla,
poca cosa a mi em deixeu.
Mare, la meua mare,
us deixo el marit meu.

Perquè el poseu en cambra
sempre que vos vulgueu.
Ara no us faré nosa
feu tot el que vulgueu.



Observacions: Una versió situada a Figueres del popular romanço "El testament d'Amèlia", recollida a la majoria de cançoners. També la podem trobar amb el títol de "El testament de N'Amelis", "La filla del rei fràncès", "L'infanta emmetzinada" o "La princesa emmetzinada". L'exemple més antic està recollit per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853).

Aquesta versió se sol situar al castell de Millaire, de Bellcaire, de Bons Aires, de Monsaires o de  Bellaguarda entre d'altres noms.


* Entrevista realitzada per Robert Pellicer i Viader, el 14 de novembre de 2003. Fons facilitat per Anna Vila i Font.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada