La mare

 

Nom: Maria Feliu i Carreras
Data de naixement:  18/02/1904
Població: Banyoles
On la va aprendre: La cantava a la fàbrica on ella treballava.




Lletra:

El nen és petit,
ja mig adormit,
la mare, se'l mira.
No el deixa mai sol,
junt en el bressol,
joiosa sospira.

I vetllant aquell somni d'amor
ella pensa tranquil·la i ditxosa
i aquest fill val un món i un tresor,
i l 'adorm tot cantant-li amorosa.

Fes nona reiet,
fes nona fill meu,
que ets un angelet,
que m'ha enviat Déu.

El besa a la cara
i el besa en el front.
Petons d'una mare,
lo més gran del món.

I el nen ja n'és gran,
la mare plorant
li diu cada dia:
No surtis de nits
i aparta els burgits
treballa, estudia.

I tapant-li els defectes que té,
l'aconsella amb carinyo i el guia
pel camí del treball i del bé
que és lo que ella desitja i ansia.

Perdona'm fill meu,
però t'ho haig de dir
que el meu cor et veu
amb molt mal camí.
Qui mal t'aconsella
deu ser algun dingú
fes cas d'una vella,
que sols viu per tu.

Pel vici perdut,
ja no té salut.
ni aquella dona.
L'aprecien i el vol
malalt i tot sol
tothom l'abandona.

No abaixis la cara,
i aixeca el front,
que et queda una mare,
lo més gran del món!



Observacions: Cançó escrita l'any 1921 per Manuel Sugrañes i Albert, empresari de revistes del Paral·lel de Barcelona, i dedicada a la seva mare. La música és de Joan Costa. La cançó va ser estrenada per la cupletista Pepita Ramos "Goyita", als anys 20. Aquí hi ha una versió de Ramoncita Rovira. L'any 1989, Dyango la va popularitzar.
 

* Gravació feta pel seu marit, Bernat Castañer, el març de l'any 1987. Cassete proporcionat per la família Camps-Castañer.

1 comentari:

  1. Bona tarda!! aquesta era la canço de bressol que em cantaba la iaia ha estat tota una revelaci veura el nom del que habia escrit la lletra..
    la iaia era Encarnaçio Sugrañes Montolio.
    Gracies per compartir
    Un abraçada
    Isabel

    ResponElimina