De bonica no n'és mica

Nom: Isabel Parés Alcalá
Data de naixement: 07/07/1930
Població: Fornells de la Selva
On la va aprendre: A Llagostera, on va anar a viure als 16 anys. Apresa a finals dels anys 40 o començament dels 50. La cantaven els nois sota el balcó de les noies, quan aquestes no havien respost positivament a la pregunta "vols ballar?".





Lletra:

De bonica no n'és mica,
lletja no s'hi pot tornar,
de xibeca en té la cara
i de llebre el caminar.

Els cabells són de tortuga
i de gos el seu mirar.
Quan balla sembla una eruga,
que més no es pot estirar.

Ai, Anita, no t'enfadis!
-el nom es pot substituir-
No t'ho prenguis malament,
són els joves d'avui dia.
Que dolent és el jovent.



Observacions: La primera referència que hem trobat és en versos improvisats (corrandes) recollits per Pierre Vidal al volum I del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1885) i també al desembre de l'any 1900 a la revista "Lo pensament catalá" per Anna Alarcía Reig -segurament a l'Empordà-:

De bonica no 'n soch mica
de lletja no ho puch negar
tal me mira qui 'm retira, 

qui 'm festeja no m'haurá. 


Joan Amades recull un ball aranès anomenat "Ballano" amb aquests mateixos quatre versos.


* Entrevista realitzada per Nuri Font i Mohana Ramionet, l'octubre del 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada