El vestir d'en Pasqual

 

Nom: Joan Olivas i Coll
Data de naixement: 15/08/1925
Població: Banyoles
On la va aprendre: No ho recorda.






Lletra:

El meu xicot vestint és tan original
que no té igual i crida l'atenció.
Per contemplar-lo surt tothom sempre al portal
perquè en Pasqual fa sensació.

Va amb pantalons color de molsa,
gasta botins extravagants,
un bastonet de canya dolça
i un "sobretodu" amb farbalans.

Elàstics blaus subjectats amb candaus
porta el meu enamorat i un barret de costat,
de color verd, que és el que em perd.

I porta un gec, catacric, catacrec,
un gec d'astracan pelut, ribetat de vellut,
i a l'armilla hi duu cigrons per botons.

En Pasqual és del tot original, com cal!

Porta corbata d'encenalls el meu Pasqual
i un coll molt alt de set o vuit colors
i una bufanda amb un serrell així de llarg

que li serveix d'espolsadors.

Me'n gasta guants de pell d'anguila,
mitjons de fil d'empalomar,
calçats d’espatlla de goril·la
i punys de goma d’esborrar. 


Elàstics blaus subjectats amb candaus...
 
Porta camisa amb la "petxera" de xarol
i un gira-sol es posa al trau, el noi,
una cadena d'or xapada de llautó
i un mocador de "pegamol".

Amb xemeneia es fuma el puro
i amb salfumant es renta els peus.
(falten dos versos)


Elàstics blaus subjectats amb candaus...



Observacions: És un cuplet en forma de foxtrot amb lletra de Joan Misterio, pseudònim de Joan Casas i Vila (1886-1925) i Joan Viladomat (Manlleu, 1885-1940). Aquest últim va ser també l'autor de la música del tango "Fumando espero". Aquí hi trobareu més informació.

La cançó la va popularitzar Pilar Alonso (Maó, 1897 - Madrid, 1980), una artista menorquina que va triomfar durant els anys deu i vint del segle XX als ambients del Paral·lel, a Barcelona. Aquí es pot escoltar en una versió de l'any 1923, cantada per Pepita Ramos "La Goyita".

Més tard, la van cantar també Mary Santpere (1963), Guillermina Motta (1970), Núria Feliu (1970) i la Trinca (1977).

* Entrevista realitzada per Albert Massip, el setembre de 2012.

1 comentari:

  1. Els dos versos que falten són:
    "porta un rellotge que és de suro,
    "i al dit un "sellu" de correus.

    ResponElimina